La tòfona és el cos fructífer d’un fong. Té la particularitat que es cria enterrada al sòl, normalment entre 5 cm i 20 cm de profunditat. Per poder-se desenvolupar, el fong necessita associar-se amb les arrels de determinats arbres que li fan d’hoste (alzines i roures, principalment, encara que també ho pot fer amb avellaners i garrics).
Una característica molt especial dels arbres productors de tòfones és que tenen una zona al voltant on no hi creix l’herba. Això passa per l’acció del fong de la tòfona, que exerceix una gran competència i evita el creixement de qualsevol tipus de vegetació al seu entorn. Aquesta zona es denomina cremat, degut a la seva similitud amb les zones devastades de vegetació.
Tòfona descoberta a escassos centímetres de la superfície del sòl.
“Niu de tòfones.”
Tòfones acabades de recollir amb el matxet que s’utilitza per desenterrar-les.
Arbre productor i gos tofoner. S’observa la zona cremada al seu voltant.
La tòfona és un producte totalment natural, exquisit, molt valorat en l’alta gastronomia. Tot i així, es pot gaudir amb la mínima elaboració a la cuina de qualsevol llar. Brillat-Savarín, cèlebre gastrònom i escriptor francès, la va batejar com el diamant negre de la cuina.
Les tòfones han estat consumides i valorades des de l’antiguitat. Els grecs i els romans ja els hi atribuïen poders afrodisíacs perquè deien que fan tornar les dones més tendres i els homes més amables.
La tòfona negra (Tuber melanosporum) necessita unes condicions específiques de clima i sòl per poder sobreviure i només es troba de forma natural en un restringit nombre de països a escala mundial: Espanya, França i Itàlia. És per això que és un producte altament cotitzat perquè necessita satisfer una demanda mundial creixent.