La producció natural de la tòfona ha caigut enormement a tots els països productors. Aquest retrocés es deu a factors climàtics (períodes de sequera més grans, sobretot a l’estiu) i a factors socials (abandonament del medi rural).
El despoblament de les zones rurals en els últims 50 anys ha propiciat que s’anés perdent el medi favorable per a la fructificació de la tòfona. La tòfona negra necessita espais oberts i ambient assolellat, que en un altre temps es mantenien naturalment mitjançant el dia a dia del medi rural (pastura, aprofitament de la llenya, etc.). Aquestes activitats impedien el tancament dels boscos. En produir-se l’abandonament del medi rural i de totes les seves activitats associades, s’ha produït un retrocés progressiu i continu que ha propiciat una alarmant baixada de la producció mundial de tòfona.
Paisatges tofoners típics de la Ribagorça.
Gos tofoner en bosc productor de tòfones.
Com a referència, a principis del segle passat es produïen unes 1.000 tones de tòfona negra a França (amb pics de producció de fins a 2.000 t). Actualment, la producció francesa en un any bo no sobrepassa les 40 o 50 tones.
Actualment és possible abordar el cultiu de la tòfona negra mitjançant la plantació d’arbres micorizats amb Tuber melanosporum (alzines i roures). Són arbres als quals se’ls inocula espores de tòfona una vegada germinades les bellotes i donen lloc a la formació de les denominades micorizes. Aquests arbres, plantats en terrenys adequats i amb les tècniques de cultiu adients, poden començar a produir els preuats fruits cap als 8 o 12 anys.
Plantació d’arbres tofoners a l’hivern.
Plantació d’arbres tofoners a l’estiu.
Diferències entre la tòfona de cultiu i la natural
No existeixen diferències entre la tòfona recol·lectada al bosc i la recollida en plantacions. Totes les tòfones són el mateix fruit del fong Tuber melanosporum i s’han criat, en ambdós casos, de forma totalment natural. En el cas de les tòfones de plantació, com que es pot treballar el sòl, maduren amb formes més regulars, arrodonides i grosses ja que és possible regar-les durant els períodes més secs de l’estiu, que és quan la tòfona necessita molta aigua. Tot això fa que la tòfona de plantació sigui més valorada i cara.